Publicat el
Un estudi personal
La motivació i la dedicació volen ser l’espasa i la capa d’aquest projecte artístic independent.

Tinc els calaixos plens de jocs de taula que vaig crear en un rampell, amb ganes de construir un món petit. És fàcil: en poques hores, en pocs dies, sorgeix una idea completa. Són mons senzills, regits per unes quantes normes fonamentals que obliguen a prendre decisions, a buscar estratègies; tot queda delimitat per aquest petit univers de regles.
Ha nascut un lloc, una fantasia, una experiència d’autor.
Hi poso una mica de programació: en comptes de dibuixar sobre una cartolina, ho faig sobre una taula de plàstic que pinta a la pantalla, i llavors es fa la màgia: sense tocar res, es mou un personatge; sense dinàmiques complexes de moure cartes, fitxes i recursos, tot s’automatitza i el món es torna molt més gran.
No podria menysprear el plaer d’un joc de taula, de tenir el teu personatge a la mà, entre els braços, el gran tresor que has acumulat, de tirar un dau... però soc un creador de mons i, quan una idea es pot programar, neix un videojoc. Un univers viu com no es pot aconseguir a mà, amb tantes dinàmiques passant alhora que només cal jugar. No necessito fer un manual més gran, només saber programar-lo.
I ara que n’havia après, tot aquell temps invertit, tan valuós i escàs, s’esvaeix per una automatització més gran anomenada IA, estic salvat. Una tecnologia que em permet crear en llenguatge natural allò que abans requeria paraules soltes, que m’allibera i em permet enfocar la feina en concebre una idea, com evitar sentir-me tan creador ara que he deixat de picar codi i m’he convertit en director creatiu a temps complet.
És el moment d’iniciar el meu propi estudi, és el moment de crear a la babalà. De viure creant, d’experimentar, de donar-ho tot en cada detall fins que sigui tal com l’havia concebut... és el meu moment d’autor.
Per això torno a sortir a la pista. Senyores i senyors d’aquesta escena, pengeu el barret; a fora el món real és ple a vessar, avui aquí ens endinsarem en els secrets de la creació. Gaudiu d’aquest fragment de la meva ment artística, la pel·lícula tot just comença. Em presento tal com soc, creatiu, i la meva feina és fer-vos d’acomodador, perquè avui comença aquesta nova tongada, d’aquest estudi somiador.
